Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 179. Estiu 2012.

Les retallades, la pujada de 13 punts de l’IVA a la cultura, l’augment de l’atur, en definitiva, la crisi econòmica està provocant una davallada considerable d’oportunitats de treball al nostre país. Sortir a l’exterior per complementar l’activitat que fem a casa o com a solució a més llarg termini és una opció gens menyspreable que cal considerar. Malauradament portem una càrrega cultural a sobre que ens ofega la capacitat de saber amb claredat quin ha de ser el camí a triar. He anomenat “pecats capitals” les actituds personals que ens hem de treure de sobre quan volem orientar el nostre futur cap a la internacionalització.

Així, en primer lloc situo el Confort. Plantejar-se la recerca de feina, la venda o buscar socis internacionals per emprendre nous projectes, representa un esforç afegit. És més còmode quedar-se a casa o trucar la porta dels coneguts però, és més efectiu?

El segon és l’arrogància. En realitat la majoria de gent arrogant que m’he trobat a nivell internacional no mostraven res més que una mal dissimulada pose per amagar la sensació d’inferioritat. Tot i així encara hi ha molta gent que surt a l’estranger (o no surt) pensant que a casa tot és millor, que tenim una cultura superior i que els altres no tenen res a ensenyar-nos.

La indiferència, el tercer pecat, és la manca de curiositat, de motivació per saber que hi ha més enllà de les fronteres, anul·la el potent estímul que fa aixecar-se de la cadira i buscar més enllà del que ja es coneix. Sense curiositat no hi ha manera de canviar res.

Per altra banda, la desconfiança enllaça amb l’anterior. Està força arrelada a les nostres consciències, ens impedeix trobar col·laboradors per projectes internacionals i cercar fons europeus on és necessària la participació de socis de diferents països.

Li segueix el desconeixement. La informació que ens arriba de l’exterior és poca i excessivament simplista, carregada d’estereotips. Per sortir cal conèixer als altres, la seva cultura, estat creatiu, models de política i de gestió cultural. Cal tenir dades de qui és qui, i què fa cadascú. Si més no, la idea més clara possible.

Un cas greu de desconeixement és el dels idiomes. S’ensenyen malament i s’estudien amb desgana. Generacions senceres els han estudiat amb el resultat de no tenir capacitat per utilitzar-los. Un desastre el nostre domini dels idiomes, i això que som bilingues a Catalunya!

Per últim, la improvisació, per a mi un pecat encara que moltes vegades es considera una virtut dels països del sud d’Europa. Un de tants estereotips que ens hem cregut sense pràcticament pensar-ne. Cal tenir un pla per sortir a l’exterior, saber quins són els nostres punts forts, les nostres debilitats i seguir una ruta predefinida. Anar a cegues ajuda ben poc.

Desfer-nos d’aquesta càrrega ens ha de permetre viatjar més lleugers d’equipatge i dedicar els nostres esforços al que realment és important: formar-nos com a persones i professionals, tirar endavant els nostres projectes i aconseguir unes condicions de vida dignes.