Publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Nº 166. Primavera 2009.

Es habitual que els documents referents a les polítiques culturals d’alguns països europeus mencionen específicament que l’art i l’artista han d’estar al centre de la política cultural. Un exemple que m’agrada molt recordar és el del Consell de les Arts d’Anglaterra quan establia, en el seu darrer pla estratègic (2003-2006), com una de les seves “sis ambicions”: “fer de les necessitats de l’artista una prioritat”. Potser es podria dir que no és més que una frase retòrica repetida sovint però buida de contingut. A mi m’agrada més pensar (i certament ho he comprovat) que hi ha països coherents entre el que diuen i el que després fan.

Fer les necessitats dels artistes una prioritat significa que la política cultural ha d’estar orientada a que la labor creativa es pugui desenvolupar de manera fàcil, sense precarietat, respectant el treball i l’obra com a ingredient fonamental del sistema cultural. Coherents amb aquest principi, els països europeus compromesos amb el seu significat real, tenen cura de coses tant concretes com l’estatut social i laboral de l’artista, de l’estabilitat de les companyies a llarg termini, del respecte i la facilitat en el contacte amb l’administració i de la forma en que l’obra de l’artista arriba a la població.

Les condicions socials i laborals de l’artista influeixen profundament la seva capacitat creativa. Sense unes condicions laborals adequades i una qualitat de vida digna la continuïtat del seu treball es fa impossible de mantenir a llarg termini. D’aquesta manera, segons quin sigui el tractament que adopti l’Estat en temes com: la seguretat social, l’accés a l’atur, el sistema de pensions o la retenció d’impostos, afectarà, d’una manera o d’altra, la creativitat.

Obrim avui aquesta finestra al món per explorar quins són els avenços en les polítiques de protecció dels drets dels artistes que s’estan produint arreu i els models d’organitzacions que s’han ocupat de defensar-los. Aquest serà el lloc del sistema “d’Intermitence” francès o del “Wwik” (provisió d’ingressos per artistes) holandès. També estaran les “Equity” i “Guilds” dels actors i altres treballadors escènics com a mostra d’organitzacions sindicals de reconeguda trajectòria.