Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 180. Tardor 2012.
Fa vora dos anys començàvem a témer per la liquidació del sistema públic de cultura a Europa. En retallades a la cultura, en certa manera, ja no ens trobàvem tant sols. Europa també retalla! era la frase que acompanyava la nostra indignació. Ara sembla que ens estem quedant sols i, els grans, els del Nord, han parat o, si més no, s’han estabilitzat en una posició no gaire llunyana d’on van començar. Així, retallades en el sector cultural a Europa, les mínimes; i reconeixement de la cultura com a motor de desenvolupament, en alça.
Va començar Holanda amb grans retallades revengistes a partir de pactes entre el govern de dretes i el partit d’extrema dreta de Geert Wilders. Una cosa similar a com actua el PP per desmantellar la cultura de la “ceja”. Ara, Holanda camina cap a un govern de centre esquerra i sembla que tot ha quedat en aigua de borraines. Al Regne Unit també es van anunciar grans canvis en el suport public a la cultura en arribar al poder el partit de David Cameron. Si bé és cert que al principi va fer una primera retallada i en va anunciar més, sembla que al final s’ha quedat a mig camí. Els països del Nord d’Europa viuen en un paradís cultural, sense grans entrebancs i amb Dinamarca al capdavant d’una política valenta que defensa la cultura, com va demostrar durant el període recent en què va tenir la presidència semestral del Consell Europeu.
No cal dir que als països del Sud tot segueix igual: retallades, pèrdua de drets socials, i molt íntimament lligats a aquests, pèrdua de drets culturals. En el cas d’Espanya cal afegir la pujada de l’IVA als productes culturals. Però el tren europeu no ha deixat de funcionar. La Comissió Europea i el Parlament Europeu continuen desenvolupant polítiques culturals pròpies i fent recomanacions als estats membres. Qui sap si podrem pujar al carro o, definitivament, descavalcarem de les dinàmiques europees?
No vull dir que tot són flors i violes. Podem ser molt crítics amb les polítiques europees però no podem negar que rutllen. L’eix del debat cultural ara està en el nou programa marc de cultura “Creative Europe”. Aquest és un programa que substituirà l’anterior “Culture”, del 2014 al 2020 . Bàsicament “Creative Europe” té com a objectiu promoure el paper de les industries i els sectors culturals europeus en el desenvolupament econòmic, l’ocupació, la innovació i la cohesió social. Es clar, res de nou, però omple d’esperances que la UE no hagi perdut de vista atorgar a la cultura un paper rellevant en les polítiques públiques.
Aquests dies m’ha arribat un nou document de la Comissió Europea amb data de Setembre de 2012. Aquest nou document “Promoting cultural and creative sectors for growth and jobs in the EU” va dirigit a estimular el suport als sectors culturals i creatius com a via per al creixement econòmic i la creació de llocs de treball a la UE, tot recomanant noves accions destinades al manteniment de la cultura com a motor de sortida de la crisis.
És cert que no n’hi ha prou de dir que volem estar a Europa, que som part d’Europa o, fins i tot, que volem un estat independent d’Europa: s’ha d’actuar com Europa i reconèixer que la cultura té un rol prioritari en el desenvolupament del país.