Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 188. Hivern 2014.
L’element cabdal per ampliar l’àmbit geogràfic de l’activitat artística o professional és disposar d’una densa xarxa de relacions en els països, regions o continents on interessi anar. Conèixer les persones capaces d’influir i ajudar a entrar a un altre país és determinant per abordar l’aventura internacional. Per tant, cal construir aquesta xarxa, cuidar-la i fer-la créixer en la direcció més adient al projecte o a la carrera professional que es vulgui emprendre.Construir una xarxa de contactes internacionals és un procés al qual s’ha de dedicar temps i alguns diners. No obstant això, la manera de fer-ho no és molt més complicada que crear la xarxa a d’altres regions del mateix Estat. Em consulten molts artistes o gestors que tenen claríssim que volen sortir fora. Després de xerrar una estona els pregunto: qui coneixes fora?, quants festivals internacionals visites?, vas a reunions de xarxes o jornades professionals a l’estranger?, quins diners tens disponibles per fer tot això? En general, les preguntes es queden sense resposta i se’n van pensant que ho deixen per quan vinguin temps millors. En realitat, aquests temps millors és possible que no arribin mai. Malgrat tot, el temps és gratis i els diners… bé, si es planifica amb temps i cura, no en són tants.
Les fires i festivals són els llocs més idonis per conèixer persones i establir la xarxa de contactes necessària. A mi m’agrada anomenar-los “punts de trobada” ja que són els espais on professionals d’un determinat sector es troben per relacionar-se cara a cara, saber de l’altre i tractar d’establir vincles que vagin més enllà. A les fires es coneix gent nova i es retroba gent coneguda. De punts de trobada hi ha molts, per citar-ne alguns exemples: si en el món de les arts escèniques vull conèixer gent vinculada al petit format i a les varietats a Europa aniré a la Kulturbörse Freiburg; si és de les arts de carrer, probablement aniré a Chalon sur Saône, del teatre i la dansa contemporània aniré a l’IETM, etc.
Tot això ho saben molt bé les institucions públiques culturals, ja que és una de les mesures de projecció exterior a què més eficaçment donen suport. A Catalunya s’han creat fires amb suport públic que tenen vocació internacional: Tàrrega, Manresa, Vic, Come & See. A més, l’ICEC concedeix ajuts per a visitar fires d’altres països. Per viatjar a fires les condicions estan ben servides; no hi ha excuses per no posar-s’hi.