Archivo de la categoría: Arts escèniques

ELS NOUS NÒMADES DE LA CREACIÓ ESCÈNICA

Artistes en residència

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 196. Hivern 2016.

La creixent precarietat del treball dels professionals de les arts escèniques provoca, necessàriament, l’adopció de noves formes de creació, producció i difusió de les obres artístiques. El sistema de creació nòmada en Residències Artístiques arreu d’Europa és un dels nous models que es va imposant, principalment entre els artistes i companyies joves i de curt recorregut. No és un sistema nou, ja que és una tendència consolidada a Europa, que a nosaltres ens agafa una mica per sorpresa i, inexplicablement, amb reticències. Seguir leyendo ELS NOUS NÒMADES DE LA CREACIÓ ESCÈNICA

L’IETM PER APODERAR-NOS COM A PROFESSIONALS DE LA CULTURA

Assemblea General de IETM a Amsterdam
Assemblea General de IETM a Amsterdam

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 194. Estiu 2016.

No em cansaré mai de recomanar l’assistència a algun dels dos Plenary Meetings  de l’IETM que tenen lloc anualment a les ciutats d’Europa. Ara en tenim una bona oportunitat ja que el proper Meeting plenari serà a València, del 3 al 6 de novembre. Seguir leyendo L’IETM PER APODERAR-NOS COM A PROFESSIONALS DE LA CULTURA

QUIN GREC VOLEM? LA MEVA APORTACIÓ

Que festival GREC queremos
Debat “Quin Grec Volem?” que va tenir lloc el 22 de desembre al “Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats” de Barcelona. Foto: ICUB

El 22 de desembre em van convidar a un debat sobre quin model de festival Grec creia possible. Un grup de vuit professionals de la cultura vam ser els ponents i, a més, es va comptar amb una Fila 0 de responsables d’equipaments artístics de Barcelona i del públic pressent a la sala. A la premsa i altres blocs s’han publicat algunes de les reflexions que es van exposar, jo en aquest article em referiré a les meves, les que vaig mantenir a la sala i d’altres que se’m van quedar al tinter. Seguir leyendo QUIN GREC VOLEM? LA MEVA APORTACIÓ

LA CLAU ÉS SABER EN QUÈ SOC DIFERENT

Ballarins i coerògrafs diferents en estil però que s'entenen ballant junts
Israel Galvan i Akram Khan dos artistes que presenten característiques diferencials molt acusades i per tant els fan únics, tant separats com junts.

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 191. Tardor 2015.

Així com en el món del llibre, el cine o la música és relativament fàcil estar a la última del que succeeix en un context internacional, en les arts escèniques i, especialment en el teatre, l’accés als nous artistes, a les darreres produccions o tendències, és complicat. El llibre, el cine, la música, tenen canals de comunicació i de distribució molt desenvolupats a escala global. Els festivals, els premis, els supervendes, les editorials especialitzades, els mitjans, formen una xarxa prou atapeïda i interrelacionada com per fer arribar les novetats en molt poc temps als racons més inaccessibles del planeta. El teatre és, diguem, més domèstic o, almenys, el que es fa a casa nostra sí que ho és. Seguir leyendo LA CLAU ÉS SABER EN QUÈ SOC DIFERENT

ELS INTERMEDIARES DE LA DISTRIBUCIÓ ESCÈNICA INTERNACIONAL

Cia. Karla Kracht i Andrés Beladiez
Els artistes escènics Karla Kracht i Andrés Beladiez han sabut dotar-se en poc temps d’una estructura de distribució i promoció molt lleugera i flexible que els està portant per mig món.

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 190. Estiu 2015.

Quan un artista, companyia o un projecte escènic es vol donar a conèixer internacionalment, la manera més directa és posar-se en mans de professionals especialistes. Així, en el món de les arts escèniques, els mànagers i els agents distribuïdors són les peces claus d’aquest procés. Ells i elles, a títol individual o com a empreses, tenen l’experiència i els coneixements necessaris per a que el treball d’un artista circuli per circuits més amplis dels seus habituals. Aquests intermediaris disposen d’una bona agenda de contactes en determinats països, competència i credibilitat necessària, són escoltats pels programadors, pels socis potencials per a projectes en col·laboració o coproducció, i pels amfitrions si es tracta d’una residència artística. Seguir leyendo ELS INTERMEDIARES DE LA DISTRIBUCIÓ ESCÈNICA INTERNACIONAL

UN TEATRE NACIONAL SENSE EDIFICI

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 177. Hivern 2012.

Teatre Nacional d’Escòcia – National Theatre of Scotland

En parlar de la bombolla immobiliaria dels darrers anys al sector cultural, comparteixo l’opinió generalitzada de que el país necessitava grans centres culturals dels quals n’estava mancat després de la dictadura i de que les infraestructures artístiques havien d’estar descentralitzades fora de Barcelona. Seguint aquests criteris, es van construir molts teatres i centres culturals, moderns, ben equipats, fins i tot a llocs amb poca població o que en tenien d’altres a relativa poca distància. Però, ara que molts estan gairebé tancats, sense programació o amb programacions eminentment comercials o amateurs, em pregunto, s’hagués pogut fer d’un altra manera? Seguir leyendo UN TEATRE NACIONAL SENSE EDIFICI

No deixis de visitar el blog de mov-s/madrid

Aquests dies estic en cos i ànima dedicat al mov-s/madrid2010. Visiteu el bloc on publico tota la informació significativa.

I si us ve de gust donar-vos una volta pel mov-s/madrid, del 10 al 13 de juny al Museu Reina Sofia i teatres i espais escènics de Madrid.