Atenes va acollir el darrer meeting de tardor de l’IETM
Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 184. Hivern 2013.
Fa unes setmanes vaig visitar Atenes per participar a la reunió plenària del “IETM – International Network for Contemporary Performing Arts”. Feia un parell d’anys que no hi treia el cap i aquesta vegada m’interessava molt. Saber què està passant en el món de les arts escèniques a Grècia i parlar amb la gent que dia a dia està lluitant per tirar endavant, m’omple de curiositat i respecte. La visita no ha estat cap decepció.
Per qui no conegui l’IETM, he de dir que aquesta és la principal xarxa de les arts escèniques d’Europa. El seu objectiu és l’organització de trobades (meetings) dues vegades a l’any, a dues ciutats sempre diferents. Els meetings són una magnífica oportunitat per conèixer professionals d’Europa i d’altres continents, xerrar amb ells, discutir sobre temes d’actualitat i descobrir els artistes del país amfitrió i les seves produccions.
Una de les sessions plenàries de l’IETM d’Atenes
La participació d’artistes, companyies i gestors grecs va ser molt abundant. En vaig poder escoltar molts a les ponències, grups de treball, tot xerrant als bars o als passadissos. La realitat actual ens la podem imaginar, però veure de primera ma el col·lapse del sistema de suport a la cultura d’un país impressiona. A Grècia s’han acabat les subvencions, les beques i qualsevol tipus d’ajut que l’Estat oferia per al desenvolupament de les arts. Si fa deu anys, el 2004, amb motiu de les Olimpíades, Grècia era un país on els artistes tenien un suport similar al que hi havia aquí (vaig estar al 2003 amb una companyia de teatre catalana per preparar un projecte per l’Olimpíada i ho puc ben confirmar) ara el sector cultural és com els carrers del centre d’Atenes; misèria i desolació.
Amb tot, el que més em va impressionar va ser comprovar el distanciament que s’està produint en el món de la cultura entre l’Europa rica i la pobra. Els discursos de la gent del sud estan canviant radicalment. Com a mostra les paraules que l’artista grec Alexandros Mistriotis va pronunciar a la sessió d’obertura referint-se a Grècia i jo diria que, també, als països del sud d’Europa: “…. la política, l’economia, la societat i la cultura ja no s’entenen entre ells. Hi ha un problema en la nostra estructura simbòlica. Els significats, les eines que tenim per conèixer, per prendre decisions, estan trencades”. Els del nord majoritàriament consideren que aquests vincles no estan trencats i confien en el paper de l’Estat, en la política, l’economia i la societat per donar suport a les arts. El sud ja no hi confia.