Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 174. Primavera 2011

Considero molt necessària  la política del nou govern de CiU en donar prioritat a la internacionalització de la cultura de Catalunya; un país sense forts lligams internacionals no pot prosperar en un món globalitzat com el que vivim. Doncs, benvinguda sigui la internacionalització. Una vegada dit això, cal posar-se a treballar per aconseguir-la.

Primer de tot, caldrà un pla. Un per la cultura en la seva globalitat i un apartat específic pel teatre i les arts escèniques. Després, organismes i persones preparades per executar-lo i, en tercer lloc, una assignació pressupostaria superior a la que ja es venia concedint per aquest fi, ja que l’interès sembla ser ara més gran. Seria una llàstima que ens quedéssim  en la retòrica engrescadora per a un país petit però amb ànsia de ser algú en el conjunt del ecosistema internacional. Poder ser visible com a país en els circuits internacionals del teatre d’Europa en igualtat de condicions amb Anglaterra, els flamencs, Holanda o França és possible però, difícil. Ells ens porten molts anys d’avantatge compartint projectes i experiències tant en la creació i la formació com la producció i distribució, i nosaltres molt em temo que parlem molt i fem poc i, massa sovint, dubtosament dirigit.

Però la responsabilitat és de tots, no només del costat públic. Cal una acció conjunta de les administracions públiques, associacions sectorials, sectors creatius i productius per definir objectius i prioritats, realitzar plans estratègics d’internacionalització i tirar-los endavant entre tots. La internacionalització és cosa de tots i tothom ha d’aportar el seu gra de sorra en la mesura de les seves possibilitats. Al teatre probablement li toca la part més complicada del procés tot i que, si d’una banda poca gent confia en el seu potencial internacional, de l’altra és un sector cultural fort i divers a Catalunya amb una bona colla d’artistes innovadors.

Penso que no hauria d’haver artista, companyia, espai de teatre, productor o institució sense el seu petit o gran projecte que li obri portes cap a una major presència a l’estranger. Projectes de tots tipus, com ja he dit moltes vegades, no es tracta de vendre bolos a l’estranger, que també, sinó cooperar, col·laborar, conèixer i compartir, idees, experiències o productes. Per la seva banda les institucions públiques han de prioritzar l’acompanyament de les persones i organitzacions perquè siguin elles que facin el procés d’obertura a l’exterior. Primer de tot, els poders públics han d’internacionalitzar als ciutadans, deixant en segon lloc altres consideracions que sovint, només van dirigides a posicionar-se políticament.