Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 186. Estiu 2014.
En el sector de la cultura tenim l’intercanvi com a recurs per finançar projectes, tot un avantatge del què rarament disposen altres sectors. L’intercanvi té lloc quan hi ha un interès de dos o més socis a compartir recursos per desenvolupar les estructures respectives. En aquest cas, no seria prioritari el guany econòmic, tot i que no se li pot negar el pes decisiu que pot tenir intercanviar en una nova producció i en l’obertura de circuits de difusió. Com a eina de desenvolupament artístic, s’utilitza molt en les relacions internacionals i moltes vegades es considera un sistema clau per obrir-se a l’exterior.
En els sectors de les arts s’entén l’intercanvi quan un artista, una companyia o una estructura cultural utilitza els recursos d’una altra en un altre país. La correspondència es materialitza quan el soci internacional utilitza els recursos de la companyia local per desenvolupar el seu projecte. L’exemple més estès en les arts escèniques és quan, per exemple, una companyia catalana es convidada a treballar en un espai cedit per una altra en un altre país. En correspondència, la companyia de l’altre país ve a treballar on està ubicada la companyia catalana.
Els recursos que es comparteixen -i aquí entra la part més interessant- poden ser propis o cedits per alguna institució o estructura que també hi vulgui participar. Així, quan una companyia té bones relacions amb les institucions culturals públiques de la seva població o comarca, amb les residències artístiques, centres de creació, teatres municipals, etc., oferir-los per als intercanvis internacionals d’artistes o companyies de la seva localitat hauria de ser és un deure innegable.
Però això no s’acaba aquí. Desenvolupar durant una temporada un procés de creació en un altre país ofereix l’oportunitat de conèixer els circuits de difusió lligats al centre de creació d’acollida. No és estrany que l’intercanvi impliqui la producció d’una peça que haurà de presentar-se en la ciutat d’acollida i a poblacions o regions veïnes, organitzar tallers, etc. L’intercanvi pot ser l’inici d’una relació estable que no tan sols comprometi el soci local si no també a d’altres de la localitat, regió o país d’acollida. Així mateix, quan es porta a terme amb més de dos socis de diferents estats d’Europa, és considerat una activitat prioritària en el programa d’ajuts europeus Europa Creativa i d’altres programes internacionals que estimulen la mobilitat artística i la cooperació entre estructures culturals de diferents països.