Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 175. Estiu 2011

Les retallades a la cultura no son una “originalitat” de Catalunya, s’estan produint a molts països d’Europa. Potser el comú denominador en els països del nord no és tant la crisi (que també) sinó l’aflorament de les polítiques culturals de la dreta neoliberal avui dominant.

Tot va començar l’any passat amb la pujada del partit conservador al govern del Regne Unit. Allí tothom coneixia molt bé com se les gasten els conservadors en matèria de cultura. Encara no queda lluny el record dels anys 80 quan, amb Margaret Thatcher al capdavant, el país va perdre el carro de les polítiques culturals públiques, liderades a Europa per la França de Jack Lang. Van necessitar vora 20 anys de govern de Toni Blair per recuperar una certa modernitat en polítiques culturals, les quals els han donat uns resultats esplèndids.

Però, aquest any a l’Arts Council England li han retallat un 30% el seu pressupost de 449,5 m£ (497,4 m€) això si, amb la condició que només afecti en un 15% als vaixells insígnia de la cultura britànica: la Royal Opera, el National Theatre o la Royal Shakespeare Company, entre d’altres. Per contra, 206 organitzacions que es beneficiaven de convenis plurianuals han vist com se’ls retiren els ajuts i, moltes, han de tancar. Tot i així, hi ha una política cultural clara al darrera per compensar, aquesta proposa que sigui la societat civil qui es faci càrrec de les retallades. En conseqüència, el Ministeri de Cultura i l’Arts Council England ja ha començat a establir mecanismes per estimular, encara més, el mecenatge cultural i la filantropia.

Però el cas més dur d’assumir és el d’Holanda. Aquí també un canvi de govern ha propiciat una retallada sense precedents. La coalició que governa en minoria formada per liberals i cristians demòcrates amb el suport de la ultradreta populista acaben d’aprovar una retallada de 200 m€. De 950 m€, el Ministeri de Cultura passa a tenir un pressupost de 750 m€. Com a Anglaterra, es respecten les grans institucions però, moltes de les mitjanes i petites organitzacions desapareixeran. La pitjor part se l’emporten les arts escèniques on l’organisme independent que concedeix les subvencions, el Fons per les Arts Escèniques, passa d’un pressupost de 64 a 27 m€.

Davant d’aquests fets, les reaccions no s’han fet esperar. Les campanyes dels sectors culturals i la ciutadania en contra es multipliquen per tot arreu. Prenen noms diversos però els continguts són tots similars: a Holanda “No Culture/No Future”, al Regne Unit “I Value the Arts”, a nivell europeu “We Are More” i a Catalunya “No Retalleu la Cultura”.