Article publicat a la revista “Canemàs, Revista de Pensament Associatiu”, número 6 (monogràfic: l’impacte de la festa a Barcelona).

En cultura no tot és economia, però l’economia compta

Fa uns dies vaig anunciar en el meu mur de Facebook un taller sobre el càlcul de l’impacte econòmic de les festes populars. Van haver molts comentaris i el que em va sobtar més va ser el d’un prestigiós crític de teatre del País Basc. Ell em comunicava el “mal rollo” que li produïa que precisament fos jo qui s’ocupés d’aquests temes ja que, textualment, “eso es magia contable, trucos para que salgan a gusto del que paga”. La veritat és que aquesta persona, a la qual tinc en gran consideració, no feia sinó expressar una d’aquestes llegendes àmpliament assumides: ningú es creu els resultats publicitats dels estudis d’impacte econòmic.

El càlcul de l’impacte econòmic s’ha implantat en la majoria d’esdeveniments on hi ha una acumulació notable de persones que acudeixen a una ciutat o àrea geogràfica. S’utilitza pel turisme i a les fires comercials. Normalment les dades obtingudes tenen un lloc destacat als mitjans de comunicació i a les manifestacions públiques dels organitzadors o de les institucions que d’alguna manera li donen suport. Sens dubte, les dades faciliten la comunicació de l’esdeveniment i creen estats d’opinió favorables. D’aquí aquest afany per presentar-les tot i que, moltes vegades, no s’inverteixen els recursos necessaris per a que aquestes siguin fiables. Per exemple, el recompte d’assistents a les manifestacions polítiques és un dels grans fraus dels càlculs d’impacte que s’accepta socialment com a tal.

Malauradament, el sector de la cultura no es caracteritza per apreciar la comptabilització i avaluació dels resultats de les activitats que organitza. Potser perquè la cultura mou intangibles difícils d’avaluar amb les metodologies més comuns, per l’escassetat de recursos amb que es treballa, per un sentiment d’autosuficiència o de manca de preparació dels gestors culturals. No val a dir que com els resultats no son fiables i sovint manipulats, no cal ni posar-s’hi. Si bé és cert que hi ha molt frau, això no vol dir que no sigui necessari saber què està passant en les manifestacions organitzades per entitats del sector de la cultura. Els arguments que s’utilitzen per no quantificar ni avaluar rigorosament els resultats dels esdeveniments culturals poden semblar consistents. Alguns gestors poden dir: “hi ha coses més importants en que pensar abans que en l’economia dels esdeveniments culturals”. Certament tenen raó, i en cultura, l’economia no és el principal, però compta.

Els organitzadors d’esdeveniments culturals i festius han d’estar, en primer lloc, atents a l’impacte cultural i social de la seva activitat. Si conèixer l’impacte millora els nostres coneixements, creences o pautes de conducta dels participants, i a més, ajuda a saber si es produeix una millor convivència entre els conciutadans; si descobrim que l’esdeveniment ens fa més savis, sensibles a la bellesa, a l’art i a la justícia social, cal donar-nos per satisfets. Però si aquests conceptes es poden definir de manera precisa i, a més, es poden mesurar d’alguna manera o altra, el resultat ja serà de nota. També, si aquestes definicions i mesures, es poden comparar amb les d’altres edicions o amb altres organitzadors, la utilitat de conèixer l’impacte estarà altament garantida.

Així, l’impacte econòmic de l’esdeveniment festiu, tot i no ser la competència principal d’una activitat cultural, és important i factible conèixer-lo, mesurar-lo i comunicar-lo de manera clara i nítida. Així, s’obtindran rèdits que beneficiaran la continuïtat i el desenvolupament de l’activitat en el marc festiu i cultural de la comunitat.

 

L’impacte econòmic dels esdeveniments festius

Considerarem l’impacte d’un esdeveniment festiu com la posada en valor de les activitats vinculades al patrimoni festiu i immaterial, en relació a l’economia, la cultura i la societat local. Aquest s’haurà de definir de manera inequívoca i mesurar-lo amb l’índex més adient, de manera que pugui comparar-se amb el d’altres edicions i altres esdeveniments. Com s’evidencia a la definició, l’impacte econòmic no és més que una part de l’impacte global de l’activitat.

De la mateixa manera, entenem com a impacte econòmic, l’estimació o quantificació del conjunt d’activitats econòmiques originades directa o indirectament per l’esdeveniment en una zona determinada. L’impacte econòmic proporciona dades tan útils com el volum econòmic que aporten els visitants de la festa, quant gasten i en què s’ho gasten.

Per conèixer les principals dades de l’impacte econòmic s’ha de fer un estudi de l’audiència, que inclourà un recompte i enquesta als visitants. A més, per confirmar les dades obtingudes serà convenient realitzar entrevistes o enquestes pel costat de l’oferta; a hotels, restaurants, comerços, etc. Tot plegat, amb aquest volum d’informació s’obtindran pistes molt valuoses per analitzar el funcionament de l’esdeveniment i reorientar-lo cap a nous objectius més realistes.

No cal dir que amb la crisi econòmica i política que estem vivint una de les majors tasques que ha de realitzar un organitzador d’un esdeveniment festiu és la recerca de fons. Les retallades i una menor implicació dels sectors econòmics en donar suport a les activitats culturals ha provocat l’escassetat de recursos econòmics per poder organitzar amb garanties una festa popular. Davant la manca de pressupostos, les prioritats i exigències dels organismes que aporten finançament a la cultura s’han refinat. Ara, i cada cop més, cal demostrar amb dades la rendibilitat que els fons públics i de les empreses privades obtenen per la seva participació a la cultura. Un argument de pes per ampliar les possibilitats d’obtenir finançament extern és mostrar les dades de l’impacte econòmic i com aquest ajuda al desenvolupament econòmic de la comunitat mitjançant el dels seus negocis.

També, els fons per invertir en el desenvolupament d’una ciutat o comarca, en ser més escassos, s’han de prioritzar amb molta cura. Decidir si s’atorguen uns fons a diferents àrees d’acció de les polítiques públiques com turisme, joventut, esports o cultura, dependrà de quina d’aquestes àrees demostri amb major exactitud i fiabilitat els beneficis que aporta a la comunitat.

Un impacte econòmic creïble i ben comunicat pot ser una eina contundent per crear estats d’opinió favorables entre la població i els sectors econòmics, socials i polítics de la ciutat. Si es pot demostrar que l’esdeveniment festiu proporciona una entrada de capital prou superior al que la comunitat inverteix, les reticències quedaran esborrades i es millorarà el prestigi i la reputació de la festa i de l’organització que la tira endavant.

 

Càlcul de l’impacte econòmic

Per introduir el càlcul de l’impacte econòmic caldrà aportar una definició una mica més rigorosa i acadèmica. Així, a efectes del seu càlcul, s’entén per impacte econòmic d’un esdeveniment la repercussió en termes d’augment de la producció, augment del valor afegit brut i de l’ocupació que en l’economia d’una determinada àrea de referència produeixen les despeses realitzades pel mateix esdeveniment i la dels visitants de fora que hi participen.

Aquesta definició ens diu que la mesura d’impacte econòmic és l’augment de la producció o del valor afegit brut. Aquestes dues dades macroeconòmiques indiquen, la primera, la millora de la producció de bens i serveis i, la segona, la millora del valor afegit pel conjunt de productors. Les dues magnituds mantenen una estreta relació ja que de fet mesuren el mateix i el seu significat està lligat a la millora de l’activitat econòmica. A més, cal referenciar-les a una zona geogràfica concreta que anomenarem àrea de referència. Per acabar la definició, d’aquest augment de la producció a la zona d’influència es comptabilitzara només el provinent de les despeses que realitzen, dintre de l’àrea, és clar, les persones que acudeixen a l’esdeveniment de fora d’ella.

L’àmbit territorial que inclou dins seu les relacions econòmiques dels seus habitants, empreses i administracions és el que s’anomena àrea d’influència econòmica. Per cada esdeveniment, l’àrea s’haurà de determinar d’una manera diferent. Cal analitzar detingudament quina es considera ja que els resultats de l’impacte variaran molt. Pot ser una ciutat, comarca o un grup de comarques veïnes. Un bon punt de partida és esbrinar si els visitants a la festa fan totes les seves despeses a la mateixa ciutat que acull la festa. Cas que s’allotgin fora de la ciutat o es quedin per la comarca fent turisme, l’àrea d’influència serà més ampla i inclourà tota una comarca o subcomarca.

En aquest article utilitzaré com a exemple els darrers dos estudis d’impacte econòmic d’esdeveniments festius de Catalunya que he realitzat l’any 2012 per al Departament de Cultura de la Generalitat: l’”Aquelarre” de Cervera i les “Falles” d’Isil¹. Aquest són molt útils per explicar la metodologia ja que presenten característiques molt diferents dintre d’una mida molt abordable. D’una banda les “Falles” d’Isil és una festa d’un dia en un espai únic i proporciona un impacte econòmic molt considerable en relació a la població i a l’àrea de referència, les Valls d’Àneu. Per contra, l’”Aquelarre” de Cervera és una festa de tres dies que té lloc a múltiples espais simultanis d’una ciutat mitjana, capital i centre d’una comarca amb una activitat econòmica considerable.

Així, en calcular l’impacte de les “Falles” d’Isil, no es considera el poble d’Isil com àrea d’influència ja que és molt petit on les despeses més importants dels visitants les realitzen per tota la subcomarca de les Valls d’Àneu. Però tampoc no es considera la comarca del Pallars Sobirà ja que la resta de poblacions de la comarca estan prou allunyades per considerar que aquestes no reben visitants de les Falles.

Seguint en línia acadèmica, pel càlcul de l’impacte econòmic (IE) es tindrà en compte tres impactes o efectes: l’efecte directe (ED), el vinculat (EV) i l’induït (EI).

IE = ED + EV + EI

 

La despesa de l’organitzador

El primer protagonista a tenir en compte per l’impacte econòmic és la mateixa organització de la festa. Aquest en el moment que disposa d’un pressupost i l’aplica dins la zona d’influència ja crea impacte a la zona. Els anomenats efectes directes (o despeses directes) constitueixen la compra o lloguer dels recursos de productes o serveis necessaris per realitzar l’activitat. Aquests es calcularan a partir del compte de resultat de l’esdeveniment excloent les adquisicions que es facin fora de l’àrea de referència. Les despeses a tenir en compte en el càlcul inclouen la compra i lloguer dels recursos de l’acte (productes, serveis, treball, etc.); tant despeses d’explotació com inversions.

En general, organitzar una festa per una associació cultural, on la component de treball voluntari i compartició de recursos és molt alta, l’efecte directe no és molt elevat, representant la part més petita del comput total de l’impacte econòmic. Amb tot, s’ha de tenir en compte despeses tipus lloguer de tarimes, wc químics, lloguer d’orquestres, pirotècnia, etc. que no solen faltar mai en l’organització de la festa. Això si, s’ha de vigilar i saber si els pagaments van a parar fora o dins de l’àrea d’influència.

En els exemples esmentats, en un pressupost de les “Falles” d’Isil de 22.900€, es va considerar que l’aportació a l’impacte directe era de 14.150€. En el cas de l’”Aquelarre” de Cervera, d’un pressupost total de 170.912€, l’efecte directe es va establir en 70.897€. Les diferències son importants com important és la complexitat organitzativa dels dos esdeveniments i els nivells de participació ciutadana voluntària.

 

Els forasters són els que compten

En el càlcul de l’efecte vinculat ens endinsarem de ple en l’anàlisi dels visitants. Aquesta és la feina més interessant i que donarà més informació de la festa i del seu impacte. Els efectes vinculats es calculen a partir del nombre de visitants expressament atrets per l’activitat i que viuen fora de l’àrea d’influència de l’esdeveniment, i les pautes de despesa d’aquests visitats. Aquí tenim dues tasques a fer: d’una banda saber el nombre de participants a la festa que venen de fora i, de l’altra, conèixer els seus hàbits de consum i despesa a l’àrea d’influència.

Per saber el nombre de participants d’un esdeveniment popular públic cal aguditzar l’enginy. Sistemes hi ha molts i dependrà de l’estructura de la festa el utilitzar un o altre. A continuació em referiré a un parell d’ells, els més comuns.

Si l’esdeveniment té lloc en un recinte tancat on cadascú dels assistents disposa d’una entrada no hi ha cap problema, en saber el nombre d’entrades distribuïdes ja sabem el nombre de visitants. Si el recinte és tancat però de lliure accés sense entrada, es complica una mica més el recompte. En aquest cas optarem per fer un recompte a partir de mesures estadístiques. Per exemple, es comptarà durant 5 minuts les persones que entren al recinte a cadascuna de les hores d’obertura. Posteriorment es podran projectar les dades obtingudes al total d’una hora. En aquest cas caldrà saber també la proporció de visites al recinte que realitza una persona al dia i corregir la dada obtinguda del recompte amb aquest índex. Per la seva banda, l’index de repetició el sabrem preguntant-ho a l’enquesta de la que parlarem més endavant.

Sens dubte, l’assumpte es complica molt més quan la festa té lloc en un o en múltiples espais oberts amb funcionament simultani. En aquest cas per conèixer els assistents en un espai, el sistema més utilitzat és fotografiar l’espai en un moment determinat de màxima afluència i establir zones d’igual densitat de públic. Així, només caldrà saber la densitat de públic de l’espai acotat (comptant directament a la fotografia) i la seva superfície.

 

 

 

En l’exemple següent es mostra la plaça Major de Cervera durant la festa de l’Aquelarre de 2012. Al costat esquerre, una fotografia del moment de màxima presència i, al costat dret, la distribució sobre el planell de la plaça de les diferents àrees corresponent a espais de densitat de públic similar.

En la taula següent es pot observar els càlculs i recomptes realitzats:

 

SUPERFÍCIES	SUPERFÍCIE (m2)	DENSITAT (pers. / m2)	OCUPACIÓ (pers.)
21A	541,9	3,5	1.897
21B	172,34	1,5	259
21C	142,19	3	427
21D	81,88	1	82
21E	67,93	1	68
TOTAL	1.006,23	2,71	2.732

 

Un vegada ja sabem els assistents totals de la festa s’haurà de saber quants d’aquests venen fe fora. Aquí entren joc les enquestes als participants.

 

Ho sabem tot dels forasters?

La recollida d’informació dels assistents a la festa ha de ser una pràctica habitual dels organitzadors. Quanta més informació es tingui de la gent que participa a la festa, millor es podran planificar les activitats i més eficients seran. Pel tema que ens ocupa hi ha tota una sèrie de dades mínimes que s’ha de preguntar tot i que, aprofitant l’esforç de la consulta, és del tot recomanable ampliar-la i fer altres preguntes no directament necessàries per al càlcul de l’impacte econòmic però molt útils per a d’altres finalitats. Així, demanar dades demogràfiques per saber el perfil del visitant por ser aprofitat per a campanyes de comunicació, recollida de fons o altres estudis d’impacte social i cultural.

Pel càlcul de l’impacte econòmic hi ha dues dades imprescindibles que s’han de preguntar: la proporció de forasters sobre el total d’assistents i, d’aquests, la despesa diària per persona. Si es vol anar una mica més enllà en el coneixement del funcionament econòmic de la festa se’ls preguntarà també la proporció de la seva despesa respecte a un grup de sectors econòmics estratègics per a l’impacte com poden ser l’hoteleria, restauració, comerç, serveis turístics, oci, etc.

Si el que es vol és aprofundir sobre el perfil del visitant cal preguntar si acudeixen a la festa només a passar el dia o pernocten a l’àrea d’influència. En aquest segon cas es pot preguntar el tipus d’establiment hoteler on es troben allotjats. També la ciutat o comarca de procedència, si venen en grup i la mida del grup i l’edat de la persona entrevistada. No s’ha d’oblidar preguntar (com s’ha vist en l’apartat del recompte i si la festa es fa en un espai tancat de lliure accés) el nombre de vegades que accedeixen al recinte de la festa durant el dia.

Ja per refinar una mica més l’enquesta, es demanaran dades referents al nivell de satisfacció amb els activitats de la festa i dels serveis que ofereixen els organitzadors o la ciutat d’acollida. Amb aquesta informació es completarà una visió força àmplia dels diferents elements que intervenen en la festa.

Amb tot, no cal perdre mai de vista que les dades bàsiques per a l’impacte econòmic son la proporció de forasters i el valor de la despesa individual. Cas que els recursos siguin realment minsos per poder fer una enquesta, es poden buscar mètodes indirectes per conèixer aproximadament aquestes dades. En el primer cas, fent deduccions a partir de la població local habitual, les dades hoteleres, el nombre de segones residències ocupades, etc. Per les dades de despesa es poden utilitzar les enquestes oficials com la “enquesta de moviments turístics dels espanyols Familitur”. Sens dubte, la fiabilitat del resultat anirà reduint-se com més suposicions es facin, però tenir unes dades orientatives és preferible a no tenir-ne cap i sempre es pot esperar tenir més recursos per fer en edicions successives estudis acurats. Amb tot, per a una associació cultural tirar endavant una enquesta com déu mana no hauria de ser un problema utilitzant personal voluntari. Això si, l’organització ha de tenir l’estudi d’impacte econòmic com a una de les prioritats principals.

Els valors de la despesa mitjana diària que facilita la darrera enquesta “Familitur” del 2010 són els següents:

 

Turista allotjat a un establiment hoteler	70,30 €
Turista allotjat a càmpings, cases rurals o similars	42,50 €
Turista allotjat en habitatge de lloguer	38,20 €
Turista amb segona residència (habitatge propi, familiars o amics)	24,40 €
Excursionistes	30,00 €

Despesa per persona i dia en funció del tipus de visitant

 

Ja ho tenim tot. Mans a l’obra

En aquest punt ja tenim les dades suficients per calcular el que hem anomenat l’efecte vinculat. Aquest no és més que el resultat de multiplicar el nombre de visitants de fora de l’àrea d’influència per la despesa mitjana. Ja que aquesta despesa varia molt, principalment en funció de si el visitant s’allotja a la comarca i del tipus d’allotjament que ha triat per a la seva estada i, sempre que a l’enquesta s’hagi demanat el tipus d’allotjament on pernocta; es podrà afinar molt més el resultant segmentant els visitants per tipus d’allotjament i adjudicant a cadascú d’aquests segments un valor mitjà de despesa.

En la següent taula es presenten les dades obtingudes de l’efecte vinculat a les “Falles” d’Isil i a l’”Aquelarre” de Cervera:

 

	FALLES D’ISIL	AQUELARRE
Assistents, persones	1.948	19.811
Efecte Vinculat	242.867,00 €	461.426,00 €
Despesa mitjana assistent / dia	64,00 €	29,00 €

 

Ja per acabar calcularem l’efecte induït. L’efecte induït quantifica la repercussió de l’esdeveniment en l’economia local que no és atribuïble directament a l’acte. Les despeses de l’acte (efecte directe) i les dels visitants en el mateix esdeveniment, al comerç, restauració, allotjament, etc. de la regió (efecte vinculat) provoquen un estímul global en l’economia (efecte induït) de l’àrea de referència que “multiplica” el valor de les despeses directes i vinculades. La suma d’aquests tres valors és el que s’anomena impacte econòmic en la producció.

L’efecte induït es calcula a partir del multiplicador de la producció aplicat a la suma dels efectes directes i vinculats. Aquest valor, aplicat a la producció, es defineix com al nombre de vegades que un euro de despesa de l’esdeveniment o dels visitants s’incrementa, en una determinada àrea, abans que abandoni aquesta àrea o es converteixi en estalvi. Idealment el càlcul dels multiplicadors és una tasca complexa i costosa, per aquesta raó s’utilitzaran valors de multiplicadors acceptats com a vàlids a altres sectors de l’economia catalana com és el turisme, i contrastats amb d’altres estudis d’impacte nacionals i internacionals.

Els valors de multiplicadors que utilitzo en els estudis són els que es desprenen del “Compte Satèl·lit de la Cultura de Catalunya” del 2005, publicat pel Departament de Cultura. Els valors són els següents:

• Multiplicador de la producció …………… 1,43
• Multiplicador del Valor Afegit Brut ……. 0,679
• Multiplicador de l’ocupació …… 1,75599E-05

En el cas de l’impacte induït sobre la producció és:

Impacte Induït = (Impacte vinculat + Impacte directe) * 0,43

En els casos que hem analitzat, els impactes econòmics sobre la producció que es van obtenir van ser els següents:

 

	Falles d’Isil	Aquelarre
Impacte econòmic sobre la producció	367.536 €	761.338 €
Impacte econòmic sobre l’ocupació (llocs de indirectes generats)	4,51	9,35

 

Què més puc saber de la festa

Amb aquests valors i fent una mica de recerca es poden tenir més dades útils per clarificar i comunicar el significat de l’impacte econòmic calculat. Una d’aquestes és la contribució de l’esdeveniment al PIB de la comarca o la zona d’influència. Tots sabem lo mediàtiques que son les dades del PIB. Avui dia tothom està pendent de si el PIB puja o si baixa. En el nostre imaginari aquesta dada ens dóna idea de la salut econòmica del país. Doncs si som capaços de conèixer el PIB de la zona d’influència², i calcular la proporció del PIB que representa l’impacte econòmic de l’esdeveniment es poden tenir sorpreses força agradables. Així, per exemple, l’impacte econòmic de les “Falles” d’Isil representa aproximadament el 0,6% del PIB anual de les Valls d’Aneu. El valor d’aquesta dada la deixo a la consideració del lector però, en la meva opinió, una festa cultural d’una nit al Pirineu que generi el 0,6% de la producció anual de la comarca ho trobo francament alentidor.

Un altre índex a tenir en compte és el factor multiplicador de la despesa pública. Aquest és el nombre de vegades que l’impacte econòmic supera l’aportació dels fons públics utilitzats per a l’organització de l’esdeveniment. Aquesta dada justifica en molts casos les aportacions públiques a la cultura per l’efecte multiplicador que genera a l’economia d’una determinada zona. Així, en el cas de les “Falles” d’Isil, aquest valor es 45, vegades que l’impacte econòmic supera l’aportació de fons públics. En el cas de l’”Aquelarre” de Cervera, el factor multiplicador és de gairebé 6 vegades.

Si a l’enquesta, als assistents se’ls demanat la proporció de la seva despesa respecte al sectors econòmics: restauració, comerç, allotjament o oci; es pot concretar, a partir de l’impacte vinculat, el valor absolut de la quantitat que cadascun d’aquests sectors ingressa el dies de la festa. Aquesta dada pot ser molt útil per convèncer i crear estats d’opinió favorables a la festa als diferents gremis o sectors econòmics de la ciutat o comarca.

Amb tot el que he intentat descriure en aquest article, l’organitzador de la festa disposarà d’una bona col·lecció de dades necessàries per millorar la planificació de les properes edicions, de comunicar els beneficis de la festa i crear estats d’opinió favorables. En definitiva, el que es necessita per assegurar una bona salut i supervivència futura de les festes populars.