Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 169. Hivern 2010
Potser sobta el títol. Estem cansats de repetir que a les societats postindustrials les fronteres es difuminen camí a la globalització. Sí, és clar, per a la majoria les fronteres desapareixen completament quan viatgem de manera virtual. I per suposat, qui no coneix barreres territorials són les grans corporacions multinacionals quan es tracta d’obrir mercats i obtenir majors beneficis. Però per als artistes escènics és diferent.
Un dels estímuls de l’artista escènic és confrontar el seu treball amb públics diversos i així poder fer lectures diferents en funció de l’origen cultural dels espectadors. També, l’artista necessita viatjar per conèixer altres fonts d’inspiració o compartir i aprendre d’altres que estan investigant en línea al seu propi treball. Com no, també del comerç es pot beneficiar la cultura i l’obertura de nous mercats és l’argument recurrent de polítics i industries culturals gens menyspreable.
Si la necessitat dels artistes de moure’s pel món és evident, les traves que se li posen són innombrables. El fet més lamentable de la mobilitat artística el creem nosaltres, orgullosos ciutadans d’Europa, en tractar als artistes de països d’economia empobrida en desigualtat i demanar-los un visat per entrar a Europa de quasi impossible obtenció. Però nosaltres rics també ho tenim difícil per viatjar per Europa. La política fiscal Europea no contempla l’especificitat cultural i artística, i un artista de l’Estat Espanyol pot pagar impostos a altres països d’Europa de fins al 40%. D’altra banda, les lleis que regulen els drets dels artistes assalariats i dels artistes que treballen per compte propi estan molt lluny d’estar harmonitzades, cosa que crea importants greuges i desavantatges socials i laborals en funció del país visitat.
En el cas dels artistes que venen de fora de l’espai europeu ja s’està reclamant la creació d’un “visat cultural” per artistes “extracomunitaris” que contempli la seva especificitat com a tal. Sobre les lleis fiscals i mercantils referents a la lliure circulació d’artistes i les seves obres per l’espai europeu encara hi ha molt per fer, i encara més per reconèixer el seu valor cultural per damunt del valor merament mercantil. En realitat, si es posés la mateixa intensitat al reconeixement dels drets de “mobilitat i difusió” de l’art en viu que a la que s’hi dedica a la protecció dels drets d’autor, s’avançaria força més ràpid.
Es pot trobar informació detallada sobre mobilitat artística internacional de les escèniques al portal de referència www.on-the-move.org