Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 193. Primavera 2016.
Sovint m’arriben informes elaborats pel VTI (fins fa poc Institut del Teatre de Flandes, actualment Consell de les Arts de Flandes) que em posen al dia sobre les tendències de la producció de les arts escèniques a Europa. Els flamencs tenen un sistema exemplar de fer estadístiques culturals i elaboren informes molt complets sobre l’estat de les arts escèniques al seu país. Una de les dades que destaca d’aquests informes és la intervenció internacional en les seves produccions. Així, posen de relleu que la tendència a coproduir a Flandes és sempre ascendent i mostren que, globalment, la participació internacional a les seves coproduccions és del 31%.
Altres fonts d’informació són els catàlegs dels festivals d’arts escèniques. Quan els miro atentament descobreixo que la majoria d’espectacles internacionals que programen mostren en els crèdits abundants referencies a coproductors de països diferents.
Al cor d’Europa, coproduir és molt freqüent per a qualsevol nova creació que neixi amb vocació d’anar de gira. No cal dir que ens separa una enorme distància d’aquestes companyies europees. Aquí la presència de finançament estranger en les produccions és pràcticament inexistent. Una situació francament molt millorable.
Òbviament, coproduir internacionalment permet tenir més mitjans per afrontar una producció nova, així com tenir les portes obertes d’almenys els teatres i festivals que hi participen. Amb tot, els beneficis van més enllà. Coproduir significa posar d’acord tota una sèrie d’estructures de procedència diversa per donar suport al treball d’artistes o companyies. Significa que diferents actors reconeixen un treball artístic i fan, a la vegada, de prescriptors per al desenvolupament futur de la carrera dels artistes. Una coproducció internacional esdevé una enriquidora plataforma de reflexió i d’intercanvi al voltant del procés de creació. El fet de compartir riscos artístics i econòmics multiplica l’ambició d’obtenir noves fites creatives. Un país que no coprodueix internacionalment queda relegat dels processos d’innovació que fan que una disciplina artística pugui evolucionar.