Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 189. Primavera 2015.
El sistema que té la Comissió Europea de donar suport a la cultura és mitjançant els projectes en col·laboració. Consisteixen en que tres o més organitzacions de diferents països s’han de posar d’acord per tirar endavant una idea comuna. Europa estimula aquesta trobada de gent de diferents països com a via per intercanviar coneixements i aconseguir un major creixement professional i cultural, en base a la intel·ligència compartida que es crea quan conflueixen formes de pensar i treballar diferents.
L’èxit d’una experiència col·laborativa recau en saber escollir els companys de viatge. Un projecte amb suport europeu pot durar entre un i cinc anys. Durant aquest període s’han de fer moltes reunions (presencials o per Skype); s’han d’invertir moltes hores de treball conjuntes: assajos, representacions, formació, etc., i s’han de redactar informes. Cal entendre’s molt bé per tirar endavant i sobreviure amb el mínim possible de problemes. La confiança s’ha d’anar construint a partir d’un coneixement recíproc forjat per l’experiència i una xarxa de relacions.
Europa disposa de molts programes amb els quals es poden realitzar projectes culturals i artístics. El principal és “Europa Creativa”, especialment orientat a la cultura, però hi ha d’altres que, tot i no estar dirigits a la cultura, aquesta hi té cabuda. En aquest número de l’Entreacte es parla del projecte internacional de Teatre de l’Enjòlit, el qual ha estat possible gràcies a un ajut del programa europeu Grundtvig dirigit a l’educació de persones adultes, inscrit dintre dels programes educatius d’aprenentatge permanent (Lifelong Learning). Evidentment aquest no és un programa adreçat a la cultura però la cultura té vies que es poden utilitzar.
Un projecte europeu ha de reunir els requisits que justifiquin el perquè del suport públic. A més de la col·laboració, la innovació, la sostenibilitat i la disseminació són el altres pilars bàsics. Els projectes han d’aportar alguna cosa nova al que ja és conegut (innovació). Han de tenir continuïtat en el temps, independentment que el període de suport europeu hagi acabat o, almenys, que l’agrupació de socis continuï cercant i executant noves propostes (sostenibilitat). Per finalitzar, l’experiència s’ha de donar a conèixer perquè altres persones i organitzacions hi puguin treure profit dels resultats (disseminació).