Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 171. Estiu 2010
Com és ben sabut, recentment ha hagut un canvi de partit governant al Regne Unit. Després de tretze anys de govern laborista els conservadors han tornat al poder, aquest fet és una bona excusa per reflexionar i conèixer millor el model de política cultural anglosaxó i com va evolucionar en passar del conservadorisme de Margaret Thatcher al “nou” laborisme de Tony Blair. Seguir leyendo El model cultural anglosaxó i les eleccions britàniques→
Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 170. Primavera 2010
En els darrers mesos he tingut l’oportunitat de conèixer les interioritats de les companyies de teatre del País Basc y de dansa de Catalunya. Es tracta de dos estudis que m’han encarregat per conèixer diferents aspectes del funcionament d’aquests col·lectius en qüestions relacionades amb la seva gestió. En els dos casos he hagut d’indagar respecte de la projecció internacional i les dades que he obtingut han estat francament decebedores. A més, tampoc sembla que hagi una tendència positiva ni capacitat per invertir-la. Seguir leyendo Vendre “cultura” escènica→
Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 169. Hivern 2010
Potser sobta el títol. Estem cansats de repetir que a les societats postindustrials les fronteres es difuminen camí a la globalització. Sí, és clar, per a la majoria les fronteres desapareixen completament quan viatgem de manera virtual. I per suposat, qui no coneix barreres territorials són les grans corporacions multinacionals quan es tracta d’obrir mercats i obtenir majors beneficis. Però per als artistes escènics és diferent. Seguir leyendo Mobilitat artística en un món “amb” fronteres→
Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 168. Tardor 2009
Si en el darrer número feia referència al paper de les institucions públiques europees i dels Estats membres en el desenvolupament de polítiques de suport als drets dels artistes, ara girem 180º per apropar-nos a les organitzacions internacionals dels professionals de les arts escèniques. Seguir leyendo Organitzem-nos (internacionalment)→
Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Profesionals de Catalunya). Num. 167. Estiu 2009
Escric aquest article el matí després de les eleccions europees. El fet de parlar de les bones pràctiques a Europa i de la constatació amarga que a pocs els interessa compartir un futur comú amb els europeus em provoca sensacions força contradictòries. Ara (potser perquè no s’ha fet abans) caldria recordar les recomanacions que ha fet el Parlament Europeu en matèria de “l’Estatut Social de l’Artista” i els estudis que ha engegat. No em consta que a Catalunya s’hagi tirat endavant una iniciativa parlamentària d’aquest tipus. El Departament de Cultura ha intentat una regulació de “l’Estatut de l’Artista” conjuntament amb les associacions dels artistes però al final li ha passat la pilota a Madrid on “estan en ello”. Seguir leyendo Creure’s Europa→
Publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Nº 166. Primavera 2009.
Es habitual que els documents referents a les polítiques culturals d’alguns països europeus mencionen específicament que l’art i l’artista han d’estar al centre de la política cultural. Un exemple que m’agrada molt recordar és el del Consell de les Arts d’Anglaterra quan establia, en el seu darrer pla estratègic (2003-2006), com una de les seves “sis ambicions”: “fer de les necessitats de l’artista una prioritat”. Potser es podria dir que no és més que una frase retòrica repetida sovint però buida de contingut. A mi m’agrada més pensar (i certament ho he comprovat) que hi ha països coherents entre el que diuen i el que després fan. Seguir leyendo Una Finestra al Món→
Publicat originalment en blog a La Coctelera el 27-Octubre-2008
Article publicat al Butlletí d’informació cultural de Aportada d’Octubre-Novembre de 2008
Existeix a Catalunya un consens generalitzat als sectors culturals i a les institucions públiques de que la cultura s’ha de donar a conèixer a l’estranger. Aquest principi ben obvi, es concreta massa sovint en l’objectiu únic de promocionar i vendre els productes culturals catalans. Francament, és una llàstima que un comportament tant orientat al valor dels diners i el desenvolupament econòmic no permeti apostar pels innombrables beneficis que la projecció internacional pot proporcionar a Catalunya, als creadors, a les organitzacions culturals i, en definitiva, als ciutadans. Per desenvolupar la cultura de mercat ja ho fan molt bé els corresponents departaments de comerç, indústria o economia de les institucions o les empreses comercials. Seguir leyendo Els Valors de la Internacionalització de la Cultura→
