Archivo de la etiqueta: Teatre

ELS NOUS NÒMADES DE LA CREACIÓ ESCÈNICA

Artistes en residència

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 196. Hivern 2016.

La creixent precarietat del treball dels professionals de les arts escèniques provoca, necessàriament, l’adopció de noves formes de creació, producció i difusió de les obres artístiques. El sistema de creació nòmada en Residències Artístiques arreu d’Europa és un dels nous models que es va imposant, principalment entre els artistes i companyies joves i de curt recorregut. No és un sistema nou, ja que és una tendència consolidada a Europa, que a nosaltres ens agafa una mica per sorpresa i, inexplicablement, amb reticències. Seguir leyendo ELS NOUS NÒMADES DE LA CREACIÓ ESCÈNICA

UN MÓN DE COPRODUCCIONS

Fugit de la companyia teatral Kamchàtka
Kamchàtka és una de les poques companyies catalanes que coprodueix internacionalment.

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 193. Primavera 2016.

Sovint m’arriben informes elaborats pel VTI (fins fa poc Institut del Teatre de Flandes, actualment Consell de les Arts de Flandes) que em posen al dia sobre les tendències de la producció de les arts escèniques a Europa. Els flamencs tenen un sistema exemplar de fer estadístiques culturals i elaboren informes molt complets sobre l’estat de les arts escèniques al seu país. Una de les dades que destaca d’aquests informes és la intervenció internacional en les seves produccions. Així, posen de relleu que la tendència a coproduir a Flandes és sempre ascendent i mostren que, globalment, la participació internacional a les seves coproduccions és del 31%. Seguir leyendo UN MÓN DE COPRODUCCIONS

QUIN GREC VOLEM? LA MEVA APORTACIÓ

Que festival GREC queremos
Debat “Quin Grec Volem?” que va tenir lloc el 22 de desembre al “Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats” de Barcelona. Foto: ICUB

El 22 de desembre em van convidar a un debat sobre quin model de festival Grec creia possible. Un grup de vuit professionals de la cultura vam ser els ponents i, a més, es va comptar amb una Fila 0 de responsables d’equipaments artístics de Barcelona i del públic pressent a la sala. A la premsa i altres blocs s’han publicat algunes de les reflexions que es van exposar, jo en aquest article em referiré a les meves, les que vaig mantenir a la sala i d’altres que se’m van quedar al tinter. Seguir leyendo QUIN GREC VOLEM? LA MEVA APORTACIÓ

LA CLAU ÉS SABER EN QUÈ SOC DIFERENT

Ballarins i coerògrafs diferents en estil però que s'entenen ballant junts
Israel Galvan i Akram Khan dos artistes que presenten característiques diferencials molt acusades i per tant els fan únics, tant separats com junts.

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 191. Tardor 2015.

Així com en el món del llibre, el cine o la música és relativament fàcil estar a la última del que succeeix en un context internacional, en les arts escèniques i, especialment en el teatre, l’accés als nous artistes, a les darreres produccions o tendències, és complicat. El llibre, el cine, la música, tenen canals de comunicació i de distribució molt desenvolupats a escala global. Els festivals, els premis, els supervendes, les editorials especialitzades, els mitjans, formen una xarxa prou atapeïda i interrelacionada com per fer arribar les novetats en molt poc temps als racons més inaccessibles del planeta. El teatre és, diguem, més domèstic o, almenys, el que es fa a casa nostra sí que ho és. Seguir leyendo LA CLAU ÉS SABER EN QUÈ SOC DIFERENT

ELS INTERMEDIARES DE LA DISTRIBUCIÓ ESCÈNICA INTERNACIONAL

Cia. Karla Kracht i Andrés Beladiez
Els artistes escènics Karla Kracht i Andrés Beladiez han sabut dotar-se en poc temps d’una estructura de distribució i promoció molt lleugera i flexible que els està portant per mig món.

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 190. Estiu 2015.

Quan un artista, companyia o un projecte escènic es vol donar a conèixer internacionalment, la manera més directa és posar-se en mans de professionals especialistes. Així, en el món de les arts escèniques, els mànagers i els agents distribuïdors són les peces claus d’aquest procés. Ells i elles, a títol individual o com a empreses, tenen l’experiència i els coneixements necessaris per a que el treball d’un artista circuli per circuits més amplis dels seus habituals. Aquests intermediaris disposen d’una bona agenda de contactes en determinats països, competència i credibilitat necessària, són escoltats pels programadors, pels socis potencials per a projectes en col·laboració o coproducció, i pels amfitrions si es tracta d’una residència artística. Seguir leyendo ELS INTERMEDIARES DE LA DISTRIBUCIÓ ESCÈNICA INTERNACIONAL

Els Projectes en Col·laboració Porta d’Entrada a Europa

El Teatre de l'Enjolit participa del programa europeu "Lifelong Learning"
El Teatre de l’Enjòlit participa del programa europeu Grundtvig – Lifelong Learning, juntament amb companyies d’Itàlia i Luxemburg

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 189. Primavera 2015.

El sistema que té la Comissió Europea de donar suport a la cultura és mitjançant els projectes en col·laboració. Consisteixen en que tres o més organitzacions de diferents països s’han de posar d’acord per tirar endavant una idea comuna. Europa estimula aquesta trobada de gent de diferents països com a via per intercanviar coneixements i aconseguir un major creixement professional i cultural, en base a la intel·ligència compartida que es crea quan conflueixen formes de pensar i treballar diferents. Seguir leyendo Els Projectes en Col·laboració Porta d’Entrada a Europa

Si s’ha de marxar a Lapònia o a Londres (no tan sols a servir cafès) cal fer-ho amb un pla!

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 178. Primavera 2012.

Rutes d'internacionalització

No vull ser menys que els nostres polítics o executius de la CEOE en afirmar la necessitat d’obrir-se a l’exterior a buscar feina. Segurament ho expressaré d’una manera diferent i, sens dubte, els objectius que m’inspiren no son els mateixos però cal insistir: per tenir una carrera professional i artística més rica i complerta cal sortir a l’estranger. I ara, més que mai.

Fa por canviar de lloc. És, potser, complicat d’entrada. Però, per on començar? Bé, cada cas és un món, encara que si parlem d’una manera molt general, alguns trets poden ser comuns. Jo, d’entrada, recomanaria prendre-s’ho amb calma, asseure’s còmodament i fer-se un pla. Seguir leyendo Si s’ha de marxar a Lapònia o a Londres (no tan sols a servir cafès) cal fer-ho amb un pla!

UN TEATRE NACIONAL SENSE EDIFICI

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 177. Hivern 2012.

Teatre Nacional d’Escòcia – National Theatre of Scotland

En parlar de la bombolla immobiliaria dels darrers anys al sector cultural, comparteixo l’opinió generalitzada de que el país necessitava grans centres culturals dels quals n’estava mancat després de la dictadura i de que les infraestructures artístiques havien d’estar descentralitzades fora de Barcelona. Seguint aquests criteris, es van construir molts teatres i centres culturals, moderns, ben equipats, fins i tot a llocs amb poca població o que en tenien d’altres a relativa poca distància. Però, ara que molts estan gairebé tancats, sense programació o amb programacions eminentment comercials o amateurs, em pregunto, s’hagués pogut fer d’un altra manera? Seguir leyendo UN TEATRE NACIONAL SENSE EDIFICI

Horitzons Llunyans

Article publicata la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 176. Tardor 2011.

En temps de crisis, la necessitat de tirar endavant i cercar camins nous ha de ser la prioritat de qualsevol persona u organització. Així, la inclinació a reinventar-se hauria de ser el salvavides al qual agafar-se. Simplificant, les opcions que es plantegen son dues: o els temps canvien per tornar a ser i fer el mateix d’abans, o hem de ser nosaltres els que canviem i adaptar-nos a temps diferents, definits per regles que res tenen a veure amb les que han quedat enrere. Si cap de les dues opcions no acaben de convèncer-nos, sempre queda el recurs de marxar a un altre lloc on no afecti la crisi. Seguir leyendo Horitzons Llunyans

Els concursos públics a Europa

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 173. Hivern 2011

El sistema generalitzat a països com el Regne Unit, Holanda o Alemanya per l’accés a càrrecs de direcció de teatres, festivals i companyies nacionals que reben finançament majoritàriament públic son els concursos oberts. Aquests es realitzen en base a projectes, avaluats per jurats independents i seguint uns protocols perfectament establerts en els que la igualtat d’oportunitats i la transparència són els seus principals ingredients. Seguir leyendo Els concursos públics a Europa