Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 177. Hivern 2012.

En parlar de la bombolla immobiliaria dels darrers anys al sector cultural, comparteixo l’opinió generalitzada de que el país necessitava grans centres culturals dels quals n’estava mancat després de la dictadura i de que les infraestructures artístiques havien d’estar descentralitzades fora de Barcelona. Seguint aquests criteris, es van construir molts teatres i centres culturals, moderns, ben equipats, fins i tot a llocs amb poca població o que en tenien d’altres a relativa poca distància. Però, ara que molts estan gairebé tancats, sense programació o amb programacions eminentment comercials o amateurs, em pregunto, s’hagués pogut fer d’un altra manera? Seguir leyendo UN TEATRE NACIONAL SENSE EDIFICI →